■ geobotànic
| | geobotànica

Partició sil·làbica: ge_o_bo_tà_nic
Etimologia: de geo- i botànic
    geobotànica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la geobotànica.
  2. masculí i femení Botànic especialitzat en geobotànica.
  3. femení Part de la botànica que estudia la distribució de les plantes i de les comunitats vegetals en la superfície de la Terra i les causes d’aquesta distribució.