■ geomètric
| | geomètrica

Partició sil·làbica: ge_o_mè_tric
Etimologia: del ll. geometrĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. geōmetrikós, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. geometria Relatiu o pertanyent a la geometria.
  2. distribució (o llei) geomètrica estadística Llei de probabilitat fnde la variable discreta n.
  3. ornamentació geomètrica art Ornamentació consistent en formes i motius geomètrics (línies, triangles, cercles).