■ gínjol

Etimologia: del ll. vg. *zizŭlu o *djinzŭlu, variants del ll. zizĭphum, i aquest, del gr. zízyphon, íd., amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol1 (ll. vg. acrifŭlum) i ginebre (ll. vg. jinipĕrus) 1a font: 1317
    masculí
  1. botànica
    1. Fruit del ginjoler, de la grandària d’una oliva, rogenc, comestible i pectoral.
    2. Lliri.
  2. més content (o trempat, o eixerit, etc.) que un gínjol figuradament Molt content, trempat, eixerit, etc.