■ gírgola

Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *eryngŭla, creat pels naturalistes per referir-se al panical (ll. eryngium) prop del qual sol crèixer, alterat en *gyrgula per influx del ll. gyratus ‘girat’, a causa de la forma torta del bolet 1a font: s. XIX
    femení botànica
    1. Gènere de bolets lignícoles de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus sp), comestibles en llur majoria, amb peu excèntric, espores blanques i barret en forma de ventall.
    2. Orellana.
  2. gírgola d’àlber Alzinoi.
  3. gírgola de bruc Moixernó d’estepa.
  4. gírgola de card Gírgola de panical.
  5. gírgola de castanyer Bolet de la família de les poliporàcies (Polyporus frondosus), amb nombrosos barrets, espatulats o en forma de ventall, que es fan en soques de roures i altres caducifolis.
  6. gírgola de massota Varietat gegant de gírgola de panical que es fa sobre les arrels de diverses umbel·líferes de muntanya.
  7. gírgola de panical Bolet de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus eryngii), de barret brunenc amb làmines decurrents gruixudes i de peu blanquinós, que es fa sobre les soques o les arrels del panical.
  8. gírgola d’olivera Pinenc.
  9. gírgola vermella Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholomopsis rutilans), amb el barret carnós de color groc amb fibres purpúries, i amb la cama massissa, que es fa sobre les rabasses de coníferes.