■ glapir

Etimologia: alteració de glatir 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. intransitiu Clapir.
  2. transitiu dialectal
    1. Agafar, el gos (la caça o el bestiar fugisser).
    2. per extensió Agafar (alguna persona o una cosa fugisseres o que eren cercades).