■ gnòmon

Etimologia: del ll. gnomon, -ŏnis, i aquest, del gr. gnṓmōn, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. astronomia i rellotgeria
    1. Instrument rudimentari consistent en una columna, estaca o tija clavada verticalment a terra i emprat pels grecs per a determinar l’altura del Sol i la seva orientació (és a dir, l’hora).
    2. Estil i tija l’ombra del qual assenyala l’hora en els rellotges de sol.
  2. geometria Allò que resta d’un paral·lelogram quan hom treu un paral·lelogram semblant a ell i construït sobre un dels seus angles.