■ golafre

Etimologia: d’origen incert, probablement relacionat amb gola, de terminació difícil d’explicar, potser d’un preromà *gorafro, de l’arrel indoeuropea gor/ger- ‘engolir’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que menja molt, voraç, d’un apetit insaciable. Les gavines són terriblement golafres. Els golafres només pensen a menjar.
  2. per extensió Badava una boca golafre.