■ gomboldar

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. convolare ‘reunir-se afectuosament, afanyar-se a fer una cosa’ i el seu freqüentatiu *convolitare; hi pot haver influït també el verb cumulare ‘acumular’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Tenir sol·lícitament cura d’algú fent tot allò que ell tot sol no podria o no sabria fer.
  2. Posar alguna cosa en condicions que la facin més apta a un objecte. Com heu gomboldat aquests matalassos?