■ governador
| | governadora

Etimologia: del ll. gubernator, -ōris, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
  1. adjectiu i masculí i femení Que governa, especialment una província, ciutat, etc., en nom del sobirà.
  2. masculí dret català Funcionari reial delegat del governador general de la corona catalanoaragonesa en un territori determinat o governació.
  3. masculí història
    1. Funcionari al capdavant d’una província o d’una circumscripció territorial anàloga.
    2. Representant del govern en algun establiment públic. Governador del Banc d’Espanya.
  4. governador civil dret administratiu A l’estat espanyol, representant i delegat permanent del govern en una província.
  5. governador general
    1. Càrrec creat vers la meitat del segle XIV com a substitució del de procurador general.
    2. Del segle XVI al XVIII i en territoris de jurisdicció baronial, funcionari designat pel baró amb jurisdicció sobre els batlles i assistit per una cort pròpia.
  6. governador general de Catalunya Càrrec creat el 1934 pel govern de la República després de la suspensió de l’Estatut de Catalunya.
  7. governador militar organització militar A l’estat espanyol, oficial que exerceix el comandament de les forces militars d’una província militar.