■ graciós | graciosa

Partició sil·làbica: gra_ci_ós
Etimologia: del ll. gratiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Que té gràcia o fa gràcia, ple de gràcia. Tenia una filla molt bella i graciosa. El graciós somriure d’una escultura gòtica. Aquest ornament no és gens graciós.
  2. adjectiu
    1. Concedit com una gràcia. Un do graciós.
    2. dret Que acorda una gràcia.
  3. adjectiu història Tractament inherent a la dignitat dels reis d’Anglaterra.
  4. masculí teatre
    1. En moltes obres dramàtiques castellanes, sobretot del segle d’or, personatge de caràcter festiu.
    2. Actor que fa el paper d’aquest personatge.