■ graduat
| | graduada

Partició sil·làbica: gra_du_at
Etimologia: del b. ll. graduatus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Marcat en graus.
  2. adjectiu
    1. Sotmès a una gradació. Temes graduats.
    2. Que és al grau que li correspon. L’aparell té la temperatura graduada.
    1. adjectiu Que ha obtingut un grau en la milícia.
    2. adjectiu i masculí i femení especialment Que ha aconseguit un grau acadèmic, especialment universitari.
  4. graduat social sociologia Persona que exerceix professionalment el servei social.