■ gratificació

Partició sil·làbica: gra_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. gratificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Recompensa, generalment pecuniària, donada a algú per un servei, pel seu bon comportament, etc.
  2. dret del treball Quantitat independent del salari que, amb caràcter individual i no periòdic, rep el treballador com a estímul o recompensa d’uns serveis determinats.