■ gravitació

Partició sil·làbica: gra_vi_ta_ci_ó
Etimologia: de l’angl. gravitation (1645), del ll. cient. modern gravitatio, -ōnis, usat especialment pel físic angl. Isaac Newton (1642-1727), descobridor de la llei de la gravitació universal, format a partir del ll. cl. gravĭtas, -ātis ‘gravetat’ 1a font: 1839, DLab.
    femení física
    1. Acció de gravitar;
    2. l’efecte.
  2. Noció física que intenta d’explicar les aparents forces d’atracció mútua entre masses materials.