■ greix

Partició sil·làbica: greix
Etimologia: d’una base ll. *crassies/*crassia (cat. ant. graixa, sinònim de greix), del ll. crassus, -a, -um ‘gras’, que té morfològicament altres paral·lels llatins: luxuries/luxuria, materies/materia, insanies/insania, canities/canitia, etc 1a font: 1314
    masculí
    1. química orgànica, bioquímica i alimentació, indústries alimentàries Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids —èsters de glicerol i àcids grassos—, que s’acumula en diversos teixits animals, sobretot l’adipós.
    2. donar greix (a algú) figuradament Donar-li gust en una cosa que li abelleix.
    3. pesar el greix (a algú) o traginar greix (algú) hiperbòlicament i irònicament Estar molt gras.
    4. posar (o criar) greix (algú) Engreixar-se, esdevenir obès.
    5. posar greix (en una cosa) figuradament Trobar-hi gust, sentir-hi gran satisfacció.
  2. Brutícia que deixa el cos en una peça de vestir, una paret, etc.; greixum.
  3. tecnologia Substància semisòlida constituïda per una mescla d’olis lubrificants amb sabons de catió metàl·lic.