■ greuge

Partició sil·làbica: greu_ge
Etimologia: deriv. postverbal de l’ant. greujar ‘agreujar; gravar amb tributs’ 1a font: s. XVII, Boades
    masculí
    1. Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort.
    2. dret Perjudici, tort, que hom causa a una persona en els seus drets o interessos.
  2. Greu motiu de queixa. Tenir greuges contra algú.
  3. dret català i història Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena.
  4. prendre’s en greuge (o donar-se greuge) Sentir-se ofès per algú o alguna cosa.