■ grum1

Etimologia: del ll. grūmus ‘pilotet de terra engrunada’ 1a font: 1562
    masculí
  1. química Cera d’abelles blanquejada i descolorida per l’acció del sol, que era emprada per a donar l’última capa a les atxes i candeles.
  2. Grumoll.



    3. Vegeu també:
    grum2