■ gruta

Etimologia: de l’it. dial. grutta, variant de l’it. grotta, ll. vg. crŭpta, ll. cl. crypta, i aquest, del gr. krýptē ‘cripta’, der. de krýptō ‘amagar’ 1a font: s. XV, Roís
femení Excavació natural o feta de mà d’home en el flanc d’un terreny muntanyós.