■ guaiacol

Partició sil·làbica: gua_ia_col
masculí [C6H4(OH)(OCH3)] química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Èter monometílic de la pirocatequina, obtingut per destil·lació de la resina del guaiac o per oxidació de la lignina amb òxid de mercuri, emprat com a expectorant i antisèptic.