■ guarnicioner
| | guarnicionera

Partició sil·làbica: guar_ni_ci_o_ner
Etimologia: de guarnició
  1. masculí i femení Persona que fa o ven guarnicions per als vestits, cortinatges, etc.
  2. masculí història Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries.