■ guarnit
| | guarnida

Etimologia: de guarnir 1a font: s. XX, Oller
    adjectiu
  1. Proveït, arreglat, compost, adornat, etc. Teniu la casa molt ben guarnida!
  2. irònicament
    1. Que s’ha vestit, arreglat, d’una manera estrafolària, grotesca. On vas, guarnida així?
    2. figuradament Malparat. Estem ben guarnits!
  3. figuradament Entabanat, enganyat. Amb les seves bones paraules, sempre deixa tothom guarnit.
  4. heràldica
    1. Dit de la guarda o puny de l’espasa quan és d’un esmalt diferent.
    2. Dit del cavall que porta tots els guarniments.