■ guerxo
| | guerxa

Etimologia: probablement de l’it. guercio, íd., i aquest, probablement del germ. longobard dwerch, íd. 1a font: s. XVII
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. oftalmologia Estràbic. Ésser guerxo. És guerxa d’un ull. Té els ulls guerxos.
    2. dialectal Borni.
  2. adjectiu
    1. Desviat de la línia recta, tort. Aquesta porta és guerxa.
    2. geometria Dit de la corba o del polígon que no són en un pla.
    3. geometria Dit de la superfície reglada que no és desenvolupable.
  3. adverbi Amb guerxesa. Mirar guerxo.
  4. de guerxo (o a la guerxa) locució adverbial De tort. Se n’anava de guerxo.