■ guilla

Etimologia: d’un nom evocador d’astúcia i traïdoria, segurament el germ. Wisĭla, Wisĭlo, que no casualment coincideix amb el de la muller de Guifre I de Cerdanya, comarca on s’usa guilla (v. guineu) 1a font: s. XIII
    femení zoologia
    1. Guineu.
    2. anar brut com una guilla figuradament Anar molt brut.
    3. pudir com (o més que) una guilla figuradament Fer molta pudor.
  2. Gallerbo.