guilloixar

Accessory
Partició sil·làbica: gui_lloi_xar
Etimologia: del fr. guillocher, íd., der de Guillot, hipocorístic de Guillaume ‘Guillem’; o bé potser alteració de l’it. ghiocciare ‘degotar’, variant de gocciare, del ll. vg. *guttiare, der. de gutta ‘gota’ 1a font: c. 1925
Body
verb transitiu orfebreria Gravar en una làmina una sèrie de ratlles entrecreuades.