■ guimbarda

Etimologia: del fr. guimbarde, íd., ant. nom d’una dansa en fr. i oc., probablement de l’oc. guimbà, oc. ant. guimar ‘saltar’, segurament del frànc. *wiman ‘bellugar-se’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. fusteria Mena de ribot aplanat, de fulla simple, la sortida de la qual és regulable a propòsit per a fer regates i treballar plans reculats.
  2. música Petit instrument musical en forma de lira, que hom subjecta amb les dents i fa sonar agitant amb el dit una llengüeta d’acer col·locada paral·lelament a les dues branques de la lira.