■ guinda1

Etimologia: probablement de l’oc. bearnès guinle (*guinla), íd., combinació de guina (*gui(s)na) i guilha (*gui(s)la), del germ. *wīksĭna, *wīksĭla 1a font: 1575, DPou.
femení botànica Drupa del guinder, petita, agredolça, globulosa, negra o d’un vermell fosc.


Vegeu també:
guinda2