■ guinyol2

Etimologia: del fr. guignol, del lionès Guignol, nom d’un personatge de titelles en voga a Lió des del s. XVIII, der. de guigner ‘mirar de cua d’ull’, perquè aquest personatge mirava intencionadament de cua d’ull a dreta i esquerra
    masculí espectacles
  1. Putxinel·li sense fils.
  2. Teatre de putxinel·lis.



    3. Vegeu també:
    guinyol1