■ harmonitzar

Etimologia: de harmonia 1a font: 1877
    verb
  1. intransitiu Estar en harmonia, adaptar-se perfectament entre elles les parts o coses que formen un tot.
  2. transitiu Fer harmònic, agradable. Si no harmonitzen les diferències, acabaran barallats.
  3. transitiu especialment música
    1. Realitzar els acords que acompanyen una melodia.
    2. Afinar els tubs d’un joc d’orgue.