■ harmònium

Partició sil·làbica: har_mò_ni_um
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. harmonia amb la terminació que es dona en altres mots llatins, com testimonium, patrimonium
masculí música Instrument de teclat i de vent, de llengüetes lliures, que té un dipòsit d’aire i dues manxes accionades per pedals.