■ harpia

Partició sil·làbica: har_pi_a
Etimologia: del gr. hárpyia, íd., der. de harpázō ‘arrabassar’ 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. mitologia Geni malèfic alat, fill de Taumant i d’Electra oceànide.
  2. figuradament Dona malvada, perversa.
  3. ornitologia Ocell de l’ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids (Harpya harpya), de plomatge negre, amb l’abdomen i les potes blancs, que presenta, al cap, un plomall erèctil negre, i té les urpes més potents que les de cap altre ocell.