■ herbatger
| | herbatgera

Etimologia: de herbatge 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
  1. Farratjador.
  2. dret català
    1. Persona que fa la concessió de terrenys perquè hom els exploti en herbatge.
    2. Persona que adquireix aquesta concessió.