■ heteronomia

Partició sil·làbica: he_te_ro_no_mi_a
Etimologia: de hetero- i -nomia
    femení
  1. Qualitat d’heterònom.
  2. filosofia Segons Kant, estat de la voluntat que rep passivament la seva llei d’una autoritat exterior o d’un impuls estrany a la raó.