■ hibridació

Partició sil·làbica: hi_bri_da_ci_ó
Etimologia: de hibridar
    femení
  1. genètica
    1. Acció d’hibridar;
    2. l’efecte.
  2. química Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims, i que tenen els mateixos elements de simetria, es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
  3. hibridació cel·lular citologia Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dona lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.
  4. hibridació molecular bioquímica, genètica i biologia molecular
    1. Tècnica consistent a separar els dos brins de l’ADN bicatenari i a associar-los posteriorment amb brins d’ADN o d’ARN d’altres espècies d’individus, o bé del mateix.
    2. Tècnica d’inserció de gens dins el cromosoma d’un microorganisme per tal que sintetitzi molècules o realitzi funcions que originalment no li són pròpies.