■ hidroplà

Etimologia: de hidro- i pla3, per analogia amb aeroplà
    masculí construcció naval
  1. Pla a manera d’aleta en el buc d’un submarí que, segons la posició que hom li dona, fa que aquest s’enfonsi o s’elevi dins l’aigua.
  2. Tipus d’embarcació sense quilla, proveïda d’òrgans de sustentació hidrodinàmics, que navega lliscant damunt l’aigua.