■ hipercrític
| | hipercrítica

Etimologia: de hiper- i crític
    1. adjectiu i masculí i femení Que critica ultra mesura i raó.
    2. adjectiu i masculí i femení especialment Dit del crític excessivament sever o minuciós.
    3. adjectiu per extensió Un article hipercrític. Una actitud hipercrítica.
  2. femení Crítica excessivament severa o minuciosa.