■ hipòstasi

Etimologia: del ll. td. hypostăsis, i aquest, del gr. hypóstasis ‘substància; allò que és a sota, que aguanta’, der. de hyphístēmi ‘suportar, subsistir’
    femení
  1. filosofia
    1. Substància considerada com a realitat ontològica, en contraposició al purament mental.
    2. En Plotí, cadascun dels tres graus suprems de l’ésser o substàncies intel·ligibles del real: l’U, el Noûs i l’Ànima del Món.
  2. cristianisme Cadascuna de les persones de la Trinitat, en contraposició a l’única natura divina.
  3. genètica Epístasi.
  4. gramàtica
    1. Canvi de categoria gramatical que sofreix un mot sense l’auxili d’un element transpositor.
    2. Formació d’un mot a partir d’uns altres que solen aparèixer en connexió sintagmàtica.