hipoteca2

Etimologia: de hipo-2 i -teca
    femení botànica
  1. Teca inferior del frústul de les diatomees que encaixa internament amb l’altra, anomenada epiteca.
  2. Meitat antiapical de la membrana cel·lulòsica de les dinoflagel·lades.



    3. Vegeu també:
    hipoteca1