■ histrió

Partició sil·làbica: his_tri_ó
Etimologia: del ll. histrio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. teatre Actor, especialment en sentit pejoratiu.
  2. per extensió Persona que es comporta en públic com si fes teatre, amb actituds efectistes i grotesques.