■ histriònic | histriònica

Partició sil·làbica: his_tri_ò_nic
Etimologia: del ll. td. histrionĭcus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’histrió o l’histrionisme.
  2. Exagerat, teatral, en l’expressió o la gestualitat. Gesticulació histriònica. Un riure histriònic.