■ honorable

Etimologia: del ll. honorabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Digne d’honor. Un home honorable. Una família honorable.
  2. Que fa honor. Conducta honorable.
    1. Tractament donat als membres dels governs i dels parlaments de diversos països o als membres del cos consular.
    2. Tractament donat als membres del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya; el president de la Generalitat i el del Parlament reben el tractament de molt honorable.
    3. història Tractament donat, als Països Catalans durant l’antic règim, a consellers, jurats, juristes, notaris, cavallers, eclesiàstics, etc.