■ humil

Etimologia: del ll. hŭmĭlis, íd., der. del ll. humus ‘terra’, amb influx, pel que fa al canvi d’accent, d’adj. en -īlis, més abundants que els adj. en -ĭlis 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que es té per menys del que val, que es rebaixa voluntàriament davant els altres. Ésser humil davant Déu. Mostrar-se humil.
    2. per extensió Que denota humilitat, submissió. Paraules humils.
    3. [usat en fórmules de cortesia] Vostre humil servidor.
    1. adjectiu De condició inferior. Nascut d’una família humil. Era un humil obrer.
    2. masculí plural Ésser bo, considerat, amb els humils.