■ humiliar

Partició sil·làbica: hu_mi_li_ar
Etimologia: del ll. humiliare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Inclinar, abaixar, una part del cos en senyal de submissió i reverència. Humiliar el front davant algú.
  2. especialment i figuradament
    1. transitiu Abatre l’orgull, l’arrogància d’algú, rebaixar d’una manera mortificant. Déu humilia els superbiosos.
    2. pronominal Fer l’humil, fer acte d’humilitat. Humiliar-se davant els poderosos.