■ humor

Etimologia: del ll. hūmor, -ōris ‘líquid’, pròpiament, com hūmĭdus, der. del ll. hūmíre ‘ser humit’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí o femení
    1. histologia Qualsevol líquid del cos d’un animal o d’una planta, normal o patològic.
    2. humor aquós histologia Líquid viscós contingut a la cambra anterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre la còrnia i el cristal·lí.
    3. humor cardinal medicina Cadascun dels quatre humors (bilis o còlera, atrabilis o malenconia, pituïta o flegma i sang) que, segons la medicina antiga, secretava l’organisme i de l’equilibri dels quals depenien la salut i la malaltia.
    4. humor vitri histologia Líquid gelatinós contingut a la cambra posterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre el cristal·lí i la retina.
  2. figuradament
    1. psicologia Estat psicosomàtic que fa referència a una disposició afectiva de l’esperit o del temperament, amb inclinació a l’alegria o a la tristesa.
    2. Bon humor. Avui no està d’humor.
  3. figuradament Temperament, caràcter, disposició de l’ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys exteriorment. És d’humor alegre. Estar de bon o mal humor.
    1. Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
    2. humor anglès Tipus d’humor particularment subtil.
    3. humor negre Tipus d’humor que sol accentuar els aspectes violents, cínics i àdhuc satànics de les coses, les situacions, els caràcters, etc.