■ identitat

Etimologia: del b. ll. identĭtas, -ātis, íd., format per analogia amb ens ‘ésser’ i entitas ‘entitat’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. Qualitat d’idèntic.
  2. Qualitat d’ésser una persona o cosa ella mateixa.
  3. Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa. La llengua i la cultura, entre altres coses, formen la identitat d’un país.
  4. dret
    1. Personalitat civil d’un individu.
    2. identitat de persona Ficció de dret per la qual l’hereu es té per una mateixa persona amb el qui és causa de successió.
  5. filosofia i lògica
    1. Atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora i sota el mateix respecte, no ésser.
    2. filosofia de la identitat Doctrina de Schelling basada en la identitat original de subjecte i objecte, d’intel·lecte i natura.
    3. principi d’identitat Principi, derivat tradicionalment de la identitat ontològica, formulat, en la lògica de les proposicions, com una tautologia: p p, p = p (on p és una proposició enunciativa).
    4. principi d’identitat Principi lògic segons el qual un terme ha de representar sempre un mateix concepte o ha de posseir un mateix referent en el discurs.
  6. lingüística Igualtat que hi ha entre les diverses realitzacions d’un element lingüístic en una mateixa etapa de la llengua o en les diverses etapes de la seva evolució.
  7. matemàtiques
    1. Aplicació idèntica.
    2. Equació que és satisfeta per a qualsevol dels valors de les variables.
  8. psicologia Propietat de l’individu humà de mantenir constantment la pròpia personalitat.