■ idiòfon
| | idiòfona

Partició sil·làbica: i_di_ò_fon
Etimologia: de idio- i -fon1
adjectiu i masculí música En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats i no pas per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.