■ ignició

Partició sil·làbica: ig_ni_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. ignītus, -a, -um, participi de ignīre ‘cremar’
    femení
  1. Estat d’un cos en combustió.
  2. Roentor.
  3. punt d’ignició química analítica Temperatura mínima a la qual un líquid en contacte amb una flama s’encén i continua cremant.