■ ignomínia

Partició sil·làbica: ig_no_mí_ni_a
Etimologia: del ll. ignominia, íd., comp. de in (privatiu) i nomen ‘nom’, és a dir, atemptat al nom, menyspreu públic del bon nom d’algú 1a font: s. XV
    femení
  1. Menyspreu públic. Caure en la ignomínia. Cobrir-se d’ignomínia.
  2. Conducta, fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame.