■ il·latiu
| | il·lativa

Partició sil·làbica: il_la_tiu
Etimologia: del ll. illativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que s’infereix.
  2. gramàtica
    1. Dit del cas que indica moviment cap endins.
    2. Dit de la conjunció consecutiva.
    3. Dit de l’oració consecutiva.
  3. lògica Que denota il·lació.