■ il·legítim | il·legítima

Etimologia: del ll. illegitĭmus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. No legítim.
    1. dret civil En algunes legislacions, dit de la família constituïda, fora del matrimoni, de la unió lliure de dues persones.
    2. dret civil Dit del fill procreat fora de la família legítima.
    3. per extensió Dit del germà nascut fora del matrimoni respecte al fill legítim.