■ imaginatiu
| | imaginativa

Partició sil·làbica: i_ma_gi_na_tiu
Etimologia: del b. ll. imaginativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la imaginació.
  2. Capaç d’imaginar.
  3. Donat a imaginar.
  4. facultat imaginativa (o simplement imaginativa) psicologia Facultat d’imaginar, imaginació.