■ imbricació

Partició sil·làbica: im_bri_ca_ci_ó
Etimologia: de imbricar
    femení
    1. Acció d’imbricar;
    2. l’efecte.
  2. Disposició de fulles, escates, etc., que són ordenadament col·locades en sèrie, superposades parcialment.
  3. construcció
    1. Disposició de les teules d’una teulada de manera que les peces de cada rengle resten mig cobertes per les del rengle anterior i són per sobre de les teules de la filada següent.
    2. Ornament arquitectònic en un ràfec o en una cornisa fet amb trossos de teula volats o amb dentellons d’obra o de pedra que adopta una disposició semblant a l’anterior.
  4. informàtica Inclusió d’una estructura dins d’una altra de tipus semblant.